PROJECTES / Estratègia urbana / 01
Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible de Torroella de Montgrí i l’Estartit
Tipus: Estratègia urbana i territorial
Estat: Finalitzat
Any: 2016-2017
Promotor: Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit
Autoria: Francesc Baquer i Laura Plana
Què és un PEMMS?
Un Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible (PEMMS) és una eina de planificació que defineix les línies per transformar l’espai públic i la mobilitat d’un municipi. L’objectiu és avançar cap a un model sostenible, inclusiu i saludable, que reforci la cohesió social i millori la qualitat de vida.
Tot i que no té caràcter normatiu, el PEMMS és clau per construir una visió compartida i superar els models tradicionals centrats en el cotxe privat. En el seu lloc, impulsa una mobilitat que prioritza caminar, anar en bicicleta i utilitzar el transport públic.
En el cas de Torroella de Montgrí i l’Estartit, l’encàrrec de l’Ajuntament era clar: repensar com podia respondre el municipi, amb la seva xarxa viària existent, als problemes de mobilitat que es feien especialment evidents a l’estiu, durant la temporada turística.
El PEMMS es va elaborar amb la participació de les àrees de medi ambient, urbanisme i policia local, i es va concebre com una proposta innovadora i sostenible per afrontar aquests reptes. Tanmateix, no va comptar amb el suport polític necessari per poder-se desplegar amb tota la seva ambició.
Per què és necessari el PEMMS a Torroella de Montgrí i l’Estartit?
El municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit, caracteritzat per un entorn natural divers i un sistema de població policèntric, afronta reptes derivats d’una urbanització dispersa i la dependència del vehicle privat. Això ha comportat problemes de congestió, accessibilitat i contaminació, especialment agreujats durant la temporada turística. En aquest context, el PEMMS planteja una nova manera d’entendre la mobilitat, basada en la integració d’aspectes ambientals, paisatgístics i socials, evitant la necessitat de construir noves infraestructures, com la variant de la C-31 en forma de nova carretera pel bell mig de la plana agrícola.
El PEMMS es distingeix per la seva aposta per la racionalització i optimització de les infraestructures existents i connectades amb l’estructura urbana i agrària, sense recórrer a la construcció de noves vies alienes a les traces existents. Aquesta proposta, tot i ser objecte de l’encàrrec (millorar la mobilitat del municipi sense contemplar la construcció de la variant de la C-31), va generar controvèrsia i va ser un dels motius pels quals no es va aprovar políticament. Tot i això, el projecte ha estat reconegut a nivell tècnic i acadèmic, essent objecte de diverses publicacions especialitzades i presentat al seminari internacional “La carretera en el paisatge”, organitzat entre els dies 8 i 10 de maig de 2018 entre l’Observatori del Paisatge i la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Aigua i infraestructures de mobilitat a Torroella de Montgrí
Els canals de regadiu i els camins locals de Torroella de Montgrí, configurats històricament entre els segles XII i XIV, van crear una xarxa fina i detallada que donava suport a la vida rural i a l’equilibri ecològic.
El creixement urbà, les grans infraestructures i el turisme de masses han anat fragmentant aquest sistema, debilitant la seva funció original.
El PEMMS recupera aquestes capes històriques com a base per a una estratègia de mobilitat sostenible i arrelada al territori. Reforçant les petites connexions i restaurant la continuïtat del paisatge, el pla respon als reptes actuals i futurs de la mobilitat amb una mirada de cura del territori i intel·ligència sistèmica.
Escenaris per al territori contemporani
Els escenaris no són prediccions sinó futures possibles que ajuden a explorar opcions, contrastar-les i orientar decisions col·lectives. Són eines per pensar el present des de diferents mirades de futur i guiar la transformació del territori.
En el PEMMS de Torroella de Montgrí i l’Estartit es van definir tres escenaris que il·lustren maneres alternatives d’entendre la mobilitat, el paisatge i els assentaments:
Escenari 0 · Continuïtat de les tendències actuals
L’ús del cotxe privat, la concentració urbana i la fragmentació del paisatge augmentarien, amb una pèrdua de qualitat de vida. Només l’espai públic destinat a aparcament a Torroella equival a 29 camps de futbol del Camp Nou.
Escenari 1 · Una xarxa capil·lar de mobilitat sostenible
La implantació d’infraestructures de mobilitat activa i col·lectiva, de petita escala, reforçaria la proximitat, reduiria la dependència del vehicle privat i generaria un territori més eficient, resilient i equitatiu.
Escenari 2 · Els espais buits com a estructura ecològica
Els camps agrícoles, els canals de reg, els camins i els corredors fluvials es convertirien en l’eix de la planificació, restaurant la biodiversitat i l’equilibri entre natura, activitat i vida quotidiana.
Estratègies
Més que propostes d’accions aïllades, el PEMMS articula quatre estratègies interrelacionades que reorganitzen el territori des de dins. Són enfocaments que integren mobilitat, paisatge i usos del sòl de manera coherent, amb l’objectiu de prioritzar la continuïtat, la vida quotidiana i la resiliència ecològica.
Estratègia 1 · Teixir una ciutat de 50×50 km
Reforçar la xarxa existent de camins i carreteres locals per connectar els assentaments i equipaments dispersos amb una mobilitat sostenible i no motoritzada. El territori es concep així com un teixit viu i dens, i no com un conjunt d’elements aïllats.
Estratègia 2 · Reciclar el teixit urbà a favor de l’espai públic i la mobilitat suau
Transformar vies sobredimensionades i espais infrautilitzats en espais amables i centrats en les persones. Recuperar carrers per a l’ús públic i afavorir la proximitat i l’accessibilitat a peu.
Estratègia 3 · Articular un sistema de parcs
Connectar els paisatges naturals, urbans i agrícoles mitjançant una xarxa d’espais oberts flexibles. Aquests parcs estructuren el territori i ofereixen funcions ecològiques, socials i de resiliència climàtica.
Estratègia 4 · Potenciar i fomentar la plana agrícola
Reconèixer la plana agrícola com un element productiu i estructurador. Protegir la seva continuïtat i valor, integrant la gestió de l’aigua, la mobilitat i els usos del sòl per garantir-ne la viabilitat a llarg termini.
El PEMMS
i la variant de la C-31
El PEMMS va posar en valor l’estructura urbana i les dinàmiques territorials de Torroella de Montgrí com a base per afrontar els reptes de mobilitat. En canvi, la proposta de la variant de la C-31 i el nou pont sobre el Ter no les tenia en compte i no donava resposta a les necessitats reals de la població.
El 2020, des de CÍVIVA vam col·laborar en l’elaboració d’al·legacions a l’Estudi Informatiu, demostrant amb les dades de trànsit que la solució plantejada era ineficaç i que els problemes persistirien si no s’actuava dins el nucli urbà de Torroella.
Més recentment, les propostes del PEMMS han servit de referència per reconceptualitzar la planificació viària, definint línies de treball que s’aproximen a l’escala urbana per resoldre la congestió de la xarxa de carreteres.
El PEMMS va posar en valor l’estructura urbana i les dinàmiques territorials de Torroella de Montgrí com a base per afrontar els reptes de mobilitat. En canvi, la proposta de la variant de la C-31 i el nou pont sobre el Ter no les tenia en compte i no donava resposta a les necessitats reals de la població.
El 2020, des de CÍVIVA vam col·laborar en l’elaboració d’al·legacions a l’Estudi Informatiu, demostrant amb les dades de trànsit que la solució plantejada era ineficaç i que els problemes persistirien si no s’actuava dins el nucli urbà de Torroella.
Més recentment, les propostes del PEMMS han servit de referència per reconceptualitzar la planificació viària, definint línies de treball que s’aproximen a l’escala urbana per resoldre la congestió de la xarxa de carreteres.
El PEMMS va posar en valor l’estructura urbana i les dinàmiques territorials de Torroella de Montgrí com a base per afrontar els reptes de mobilitat. En canvi, la proposta de la variant de la C-31 i el nou pont sobre el Ter no les tenia en compte i no donava resposta a les necessitats reals de la població.
El 2020, des de CÍVIVA vam col·laborar en l’elaboració d’al·legacions a l’Estudi Informatiu, demostrant amb les dades de trànsit que la solució plantejada era ineficaç i que els problemes persistirien si no s’actuava dins el nucli urbà de Torroella.
Més recentment, les propostes del PEMMS han servit de referència per reconceptualitzar la planificació viària, definint línies de treball que s’aproximen a l’escala urbana per resoldre la congestió de la xarxa de carreteres.
Descarrega els recursos
- Llibre “La carretera en el paisatge”, editat per l’Observatori del Paisatge.
- Publicació a RI-VISTA [aquí].
