PROJECTES / Estratègia urbana / 01
Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible de Torroella de Montgrí i l’Estartit
Tipus: Estratègia urbana i territorial
Estat: Finalitzat
Any: 2016-2017
Promotor: Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit
Autoria: Francesc Baquer i Laura Plana
Què és un PEMMS?
Un Pla Estratègic Municipal de Mobilitat Sostenible (PEMMS) és un instrument de planificació estratègica que defineix les línies per transformar l’espai públic i la mobilitat d’un municipi, garantint sostenibilitat, cohesió social i qualitat de vida. Es tracta d’una eina clau per superar models tradicionals centrats en el cotxe privat i substituir-los per propostes que prioritzen la mobilitat no motoritzada (a peu, en bicicleta, etc.) i el transport públic.
En el cas de Torroella de Montgrí i l’Estartit, el PEMMS es va concebre com una resposta innovadora i sostenible per afrontar els problemes de mobilitat generats, especialment, durant la temporada turística.
Per què és necessari el PEMMS a Torroella de Montgrí i l’Estartit?
El municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit, caracteritzat per un entorn natural divers i un sistema de població policèntric, afronta reptes derivats d’una urbanització dispersa i la dependència del vehicle privat. Això ha comportat problemes de congestió, accessibilitat i contaminació, especialment agreujats durant la temporada turística. En aquest context, el PEMMS planteja una nova manera d’entendre la mobilitat, basada en la integració d’aspectes ambientals, paisatgístics i socials, evitant la necessitat de construir noves infraestructures, com la variant de la C-31 en forma de nova carretera pel bell mig de la plana agrícola.
El PEMMS es distingeix per la seva aposta per la racionalització i optimització de les infraestructures existents i connectades amb l’estructura urbana i agrària, sense recórrer a la construcció de noves vies alienes a les traces existents. Aquesta proposta, tot i ser objecte de l’encàrrec (millorar la mobilitat del municipi sense contemplar la construcció de la variant de la C-31), va generar controvèrsia i va ser un dels motius pels quals no es va aprovar políticament. Tot i això, el projecte ha estat reconegut a nivell tècnic i acadèmic, essent objecte de diverses publicacions especialitzades i presentat al seminari internacional “La carretera en el paisatge”, organitzat entre els dies 8 i 10 de maig de 2018 entre l’Observatori del Paisatge i la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Principals estratègies del PEMMS
El municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit presenta una morfologia territorial única:
- Amb una extensió de 65,91 km², la zona inclou espais protegits com el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
- La seva xarxa urbana és polièdrica i dispersa, amb els nuclis de Torroella i de l’Estartit com a nuclis històrics, 9 són urbanitzacions aïllades, i 9 càmpings.
- Segons dades de l’IDESCAT, el municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit és el dels municipis de Catalunya amb una major variació de la població al llarg de l’any, causat principalment per la presència de segones residències i els 9 càmpings.
Aquestes característiques generen problemes específics:
- Variació del trànsit amb l’arribada de turistes.
- Dependència excessiva del vehicle privat, tant per a residents com per a visitants.
- Impacte ambiental, especialment amb la sobreocupació del sòl per a trànsit i aparcament.
El PEMMS
i la variant de la C-31
Principals estratègies del PEMMS
El pla es basa en quatre estratègies clau per repensar la mobilitat de manera sostenible:
1. Teixir una ciutat de 50×50 km
- Transcendir els límits administratius municipals a l’hora de planificar la mobilitat.
- Crear una xarxa de mobilitat suau (carrils bici i camins per a vianants) entre nuclis urbans.
- Redistribuir les parades de transport públic per fer-les més accessibles.
- Implantar zones d’aparcament perifèriques per pacificar el trànsit als centres urbans.
2. Reciclar el teixit urbà a favor de l’espai públic i la mobilitat suau
- Recuperar carrers, places i itineraris per prioritzar desplaçaments a peu i en bicicleta.
- Naturalitzar i humanitzar espais urbans, eliminant barreres arquitectòniques.
3. Articular un sistema de parcs
- Crear una xarxa de parcs interconnectats per reforçar la connectivitat ecològica i social.
- Posar en valor paisatges locals com el Parc del Litoral o el Parc del Rec.
4. Preservar i fomentar la plana agrícola
- Regular la mobilitat turística i urbana dins l’espai agrícola per reduir els conflictes amb l’activitat agrària.
- Establir camins verds que integrin espais agrícoles i naturals.
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PEMMS) va posar de manifest que la proposta de l’Estudi Informatiu per a la construcció de la variant de la C-31 i un nou pont sobre el riu Ter, dissenyada com una nova carretera que travessaria la plana agrària, no resolia els problemes de mobilitat del nucli de Torroella de Montgrí. Aquesta proposta ignorava les dinàmiques funcionals i territorials de la zona, i no donava resposta a les necessitats reals de desplaçament de la població.
La implicació de CÍVIVA en la mobilitat al Baix Ter es va reprendre activament dos anys després de finalitzar la redacció dels PEMMS de Torroella de Montgrí i l’Estartit. El 2020, vam treballar conjuntament amb professionals i entitats per elaborar al·legacions a l’Estudi Informatiu per a la construcció de la variant i el nou pont sobre el riu Ter. Aquestes al·legacions es van redactar tant per a particulars, com per a entitats privades i públiques.
Amb aquestes al·legacions, es va evidenciar que la proposta de nova carretera no resolia els problemes de mobilitat existents, tal com demostraven els resultats de l’annex de trànsit que acompanyava l’estudi informatiu. Això va posar en qüestió la validesa de la solució plantejada, remarcant la necessitat de buscar enfocaments diferents.
En aquest context, van tornar a prendre protagonisme els estudis i idees del PEMMS. Aquestes propostes, basades en les necessitats reals de mobilitat de la població i en l’estructura urbana existent i planificada, es presentaven com una alternativa més adequada per abordar la problemàtica de mobilitat al territori.
Avui en dia, aquesta és la base sobre la qual s’està treballant per impulsar una mobilitat més funcional, sostenible i adaptada a la realitat del territori.
Descarrega els recursos
Llibre “La carretera en el paisatge”, editat per l’Observatori del Paisatge.
Publicació a RI-VISTA [aquí].
